ca.wiktionary.org

rang - Viccionari, el diccionari lliure

Oriental: central /ˈraŋ/, balear /ˈraŋk/
Occidental: nord-occidental /ˈraŋ/
valencià /ˈraŋk/, /ˈraŋ/

rang m. ‎(plural rangs)

  1. Grau social o professional.
    Una personalitat d'alt rang.
  2. Nivell jeràrquic en una organització, particularment militar.
    Els soldats es dividien segons el seu rang.
  3. Posició d'un element en un conjunt ordenat d'acord a criteris específics.
  4. Conjunt de taules d'un establiment assignades a un cambrer.
  5. (matemàtiques) Ordre del menor no nul més gran d'una matriu, un espai vectorial, una aplicació...
    Una matriu de rang 4.
  6. (matemàtiques) Interval entre el valor més gran i el més petit d'un conjunt.
    Una funció de rang positiu.
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: gran