rang - Viccionari, el diccionari lliure
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈraŋ/, balear /ˈraŋk/ Occidental: nord-occidental /ˈraŋ/ valencià /ˈraŋk/, /ˈraŋ/
rang m. (plural rangs)
- Grau social o professional.
- Una personalitat d'alt rang.
- Nivell jeràrquic en una organització, particularment militar.
- Els soldats es dividien segons el seu rang.
- Posició d'un element en un conjunt ordenat d'acord a criteris específics.
- Conjunt de taules d'un establiment assignades a un cambrer.
- (matemàtiques) Ordre del menor no nul més gran d'una matriu, un espai vectorial, una aplicació...
- Una matriu de rang 4.
- (matemàtiques) Interval entre el valor més gran i el més petit d'un conjunt.
- Una funció de rang positiu.
- Síl·labes: 1
- Anagrama: gran
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC