ca.wiktionary.org

te - Viccionari, el diccionari lliure

te

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del telugu.
  • Pronúncia(i): (nom masculí)
Oriental:  central /ˈtɛ/
balear /ˈtə/, /ˈtɛ/
Occidental:  /ˈte/ⓘ
  • Pronúncia(i): (nom femení) /ˈte/
  • Rimes: -e
  • Pronúncia(i): (pronom àton) oriental /tə/, occidental /te/
  • Etimologia: [nom] De l’anglès tea o del neerlandès thee, del xinès min nan 茶 ‎(tê).
  • Etimologia: [pronom] Del llatí tē.

te m. ‎(plural tes)

  1. Arbre robust de la família de les teàcies.
  2. Fulles que s'obtenen d'aquest arbre quan estan assecades i que sovint es presenten triturades en bossetes de paper.
  3. (aliments) Infusió amb aquestes fulles.
  4. Reunió social en la qual se serveix aquesta infusió.

Infusió

te f. ‎(plural tes)

  1. Nom de la lletra de l'alfabet llatí T/t.

Lletra t/T

te ‎(plena, reduïda 't, reforçada et, elidida t')

  1. Forma plena del pronom feble et de la segona persona del singular en els casos ablatiu i datiu.
  • S'usa en lloc del pronom feble et darrere un verb acabat en consonant o u.
  • S'usa davant altres pronoms febles, excepte hi o ho.
  • Antigament i conservat en alguns parlars, s'usa la forma plena en posició proclítica en lloc de et.
  • 't, forma reduïda darrere vocal.
  • t', forma elidida seguida dels pronoms hi, ho: t'hi, t'ho

Pronoms personals

Nombre Persona Forts Febles
Reforçada Elidida Plena 1 Reduïda
Singular Primera Nominatiu jo em m' -me 'm
No nominatiu mi 2
Majestàtic nos 3
Segona tu et t' -te 't
De cortesia vós 4
Formal vostè 5
Tercera Masculí ell el l' -lo 'l
Femení ella la -la
Datiu 6 li -li
Plural Primera nosaltres ens -nos 'ns
Segona vosaltres us -vos -us 7
Formal vostès 8
Tercera Masculí ells els -los 'ls
Femení elles les -les
Datiu 6 els -los 'ls
Invariable Tercera Reflexiu si es s' -se 's
Neutre ho -ho
Adverbial hi -hi
en n' -ne 'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars.
2) Usat després de preposicions.
3) Concorda amb la primera personal del plural.
4) Concorda amb la segona personal del plural. 		5) Concorda amb la tercera personal del singular.
6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe.
7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/.
8) Concorda amb la tercera personal del plural.
Combinacions binàries de et (te) amb altres pronoms febles
Posposat Anteposat
Reflexiu 1a persona 3a persona Neutre Adverbials
Datiu Acusatiu
es+et et+em et+ens et+li et+els et+el et+els et+la et+les et+ho et+hi et+en
Proclític se't te'm te'ns te li te'ls te'l te'ls te la te les t'ho t'hi te'n
se t' te m' te l' te l' te n'
Enclític -se't -te'm -te'ns -te-li -te'ls -te'l -te'ls -te-la -te-les -t'ho -t'hi -te'n
  • Anagrama: et (alfagrama)
  • Pronúncia(i): (nom) /ˈte/
  • Rimes: -e
  • Pronúncia(i): (pronom àton) /te/

te f. ‎(plural tes)

  1. te (lletra)
  2. te (infusió)

te

  1. te

te

  1. tia paterna
  2. (botànica) nyam

te

  1. under

te

  1. compactar
  2. comprimir
  3. picar
  4. inflar

te ‎(acusatiu teidät, genitiu teidän)

  1. vosaltres (pronom personal de segona persona plural)
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre te

te

  1. forma romaji de 手
  • Pronúncia(i): /teː/

tē

  1. acusatiu singular de tu ‎(«te, et, a tu»)
  2. ablatiu singular de tu ‎(«per mi, amb tu»)
  • Pronúncia: /te/
  • Etimologia: Del protopolinesi *te.

te ‎(plural ngā)

  1. el, la (article determinat singular)

te f. ‎(plural tes)

  1. te (lletra)

te ‎(plena, elidida t', reduïda [gascó] 't, reforçada [aranès] et)

  1. et
  • Pronúncia(i): /te/
  • Etimologia: Del protopolinesi *te.

te ‎(dual nā, plural te mau)

  1. el, la (article determinat singular)

    Te tiare ― La flor

  2. Amb noms incomptables té un sentit indefinit.

    'Ua tahu mātou i te auahi. ― Hem fet foc.

  3. Amb sentit indefinit pot tenir valor de plural.

    Tē 'imi nei au i te 'ōnana. ― Cerco crancs.

  4. Davant un nombre cardinal, partícula que indica l'ordinal.

    Te piti o te fare. ― La segona casa.

  5. Davant un adjectiu indica substantivació.