ca.wiktionary.org

tema - Viccionari, el diccionari lliure

Potser volíeu: TEMA

  • Pronúncia(i): (nom) oriental /ˈte.mə/ⓘ, (gironí) /ˈtɛ.mə/, occidental /ˈte.ma/
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental: central /ˈte.mə/
balear /ˈtə.mə/, /ˈtɛ.mə/
Occidental: /ˈte.ma/

tema m. ‎(plural temes)

  1. Assumpte de què tracta una obra o discurs.
  2. (lingüística) Part de l'oració que conté informació ja sabuda per l'interlocutor.
  3. (col·loquial) Droga o relacions amoroses.
  4. Lliçó d'un temari.
  5. Melodia que serveix com a base d'una composició més llarga.

Lliçó d'un temari

  • Castellà: tema (es)
  • Llengua de signes catalana: TEMA (csc)

tema

  1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb témer.
  2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb témer.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb témer.
  • Síl·labes: te·ma (2)
  • Anagrames: mate, meta

tema

  1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de temere
  2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de temere
  3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de temere
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de temere