ca.wiktionary.org

y - Viccionari, el diccionari lliure

Potser volíeu: Y, ÿ, Ÿ

y ‎(minúscula, majúscula Y)

  1. i grega, vint-i-cinquena lletra de l'alfabet llatí modern.

y ‎(minúscula, majúscula Y)

  1. Vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català.

Alfabet català: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü, ç Ç, l·l L·L

  • A part dels estrangerismes, en català només s'utilitza en el dígraf ny.

y

  1. i

    «Lo pobre de Tirant tenia moltes nafres en les cames y en los braços» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

y

  1. (proclític àton) forma alternativa de hi

    «D’ aygua éls n' an prou en la costa del castell, de una font que y nex de una part ves tramuntana» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

  • Obres de referència: DTCA

y ‎(minúscula, majúscula Y)

  1. Vint-i-cinquena lletra de l'alfabet anglès.

Alfabet anglès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z

  • Pronúncia(i): /i/
  • Rimes: -i
  • Etimologia:
Del llatí et [conjunció].
Del llatí ibi [adverbi].

y ‎(minúscula, majúscula Y)

  1. Vint-i-sisena lletra de l'alfabet castellà.

Alfabet castellà: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, ñ Ñ, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: á Á, é É, í Í, ó Ó, ú Ú, ü Ü; dígrafs de l’antic alfabet: ch, ll

y

  1. i (conjunció copulativa)

y

  1. (arcaisme) allà
  • Síl·labes: 1
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre y

y ‎(minúscula, majúscula Y)

  1. Vint-i-cinquena lletra de l'alfabet francès.

Alfabet francès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, â Â, æ Æ, ç Ç, è È, é É, ê Ê, ë Ë, î Î, ï Ï, ô Ô, œ Œ, ù Ù, û Û, ü Ü, ÿ Ÿ

y

  1. hi

Pronoms personals

Nombre Persona Gènere Nominatiu
(subjecte) 		Acusatiu
(compl. directe) 		Datiu
(compl. indirecte) 		Locatiu Ablatiu Tònic
Singular Primera je, j' me, m' à moi de moi moi
Segona tu te, t' à toi de toi toi
Tercera Masculí 1 il le, l' lui y, à lui en, de lui lui
Femení 1 elle la, l' y, à elle en, de elle elle
Indeterminat on 2 en à soi de soi soi
Reflexiu – se, s'
Plural Primera 3 nous nous à nous de nous nous
Segona 4 vous vous à vous de vous vous
Tercera Masculí ils les leur y, à eux en, d’eux eux
Femení elles y, à elles en, d’elles elles
Reflexiu – se, s' à soi de soi soi

 1) Antigament usat com a segona persona del singular majestàtic.
 2) També usat col·loquialment com a primera persona del plural.
 3) Antigament usat com a primera persona del singular majestàtic.
 4) La segona personal del plural també s’usa en singular com a tractament de cortesia.

  • Pronúncia: /ɨ/

y ‎(minúscula, majúscula Y)

  1. Vint-i-novena lletra de l'alfabet polonès.

Alfabet polonès: a A, ą Ą, b B, c C, ć Ć, d D, e E, ę Ę, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, ł Ł, m M, n N, ń Ń, o O, ó Ó, p P, (q Q), r R, s S, ś Ś, t T, u U, (v V), w W, (x X), y Y, z Z, ź Ź, ż Ż

y ‎(minúscula, majúscula Y)

  1. Trentena lletra de l'alfabet romanès.

Alfabet romanès: a A, ă Ă, â Â, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, î Î, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, ș Ș, t T, ț Ț, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z

  • Etimologia: Procedent de la lletra ípsilon de l'alfabet grec.

y ‎(minúscula, majúscula Y)

  1. Vint-i-vuitena lletra de l'alfabet turc, que representa el so /j/.
    Ex.: yahut /jahut/