fr.wikipedia.org

Pere Anguera — Wikipédia

  • ️Wed Nov 18 1953

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.

Pere Anguera Nolla (Reus, 18 novembre 1953 - Reus, 4 janvier 2010)[1],[2] est un historien espagnol spécialiste du XIXe siècle.

Il est connu pour avoir travaillé sur le rôle du carlisme en tant que précurseur du catalanisme politique[3],[4].

Considéré comme un catalaniste de gauche[5], il milite dans le Partit Socialista d'Alliberament Nacional, clandestin, pendant sa jeunesse[3],[5]. Il est diplômé en histoire de l'université de Barcelone, où commence son intérêt pour le carlisme et le catalanisme[4]. Il obtient un doctorat délivré par la même université avec une thèse intitulée Idiología i societat al baix camp de 1868 a 1874[6] (« Idéologie et société dans le Baix Camp de 1868 à 1874 »).

Il est professeur puis professeur d'histoire contemporaine à l'université Rovira i Virgili de Tarragone. Dans les années 1980, il défend avec d'autres une rénovation de l'étude des questions culturelles en se focalisant sur l'identification idéologique du catalanisme et sa caractérisation sociale[7], surgis autour de débats suivant la fin du franquisme[8].

Il fut un écrivain prolifique, auteur d'articles dans diverses publications comme L'Avenç, dont il fut membre du conseil consultatif[1]. Il est l'auteur de livres tels que El Priorat de la cartoixa d'Escaladei (1985), avec Manuel Aragonès i Virgili[9] Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995)[10],[11],[12], El català al segle xix. De llengua del poble à llengua nacional (1997), « Catalanisme cultural » dans Escrits polítics del segle xix (tome I, 1998), Literatura, pàtria i societat. Els intel·lectuals i la nació (1999), Els precedents del catalanisme (2000) o El general Prim, biografía de un conspirador (2003)[13]. Il a collaboré ou coordonné diverses œuvres collectives comme Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans[1],[8].

  1. a b et c (ca) « Pere Anguera », Gran Enciclopèdia Catalana, sur enciclopedia.cat, Barcelone, Edicions 62.
  2. Roig Rosich 2010, p. 221.
  3. a et b (ca) « Pere Anguera », Necrològiques de Regió7, Necrologiques i esqueles Catalunya Central, 4 janvier 10
  4. a et b « Pere Anguera, historiador entre carlistas y catalanistas », El País, Ediciones El País S.L., 5 de enero de 2010
  5. a et b Sunyer 2011, p. 589.
  6. (es) Pere Anguera Nolla, Ideologia i societat al baix camp de 1868 a 1874, Universitat de Barcelona, 1981 (lire en ligne)
  7. Gabriel 1998, p. 205.
  8. a et b Gabriel 1998, p. 204.
  9. Roqué Figuls 1992, p. 71.
  10. Río 1996, p. 153-155.
  11. Arnavat 1995, p. 13.
  12. González Calleja 1996, p. 502-506.
  13. Sunyer 2011, p. 588-589.