lij.wikipedia.org

Prinçipatu de Mu̍negu - Wikipedia

Prinçipatu de Mu̍negu
U pavayu̍n d'u Prinçipau de Mu̍negu U scüu
d'u Prinçipatu de Mu̍negu
Imnu munegascu
Sistema de guvernu Munarchia constitüçiunale
Principu Albertu segundu (6.4.2005)
Ministru de Statu Serge Telle (1.2.2016)
Lingue Françese e munegascu
Capitala Mu̍negu
Superficie 2,02 km2
Pupülaçiun 36 950 ab.
Densita̍ 18 292 ab/km2

U Prinçipatu de Mu̍negu (ün liguru: Prinçipato de Mónego, ün françese: Principauté de Monaco; ün italian: Principato di Monaco) ë ün paise d'Europa.

Mu̍negu e̍ ün Prinçipatu guverna̍u per üna munarchia constitüçiunale cun Albertu segundu pe̍ cavu de sta̍u. Benche̍ u prinçipu Albertu segundu e̍ ün prinçipu constitüçiunale, elu a̍ ün putere puliticu imensu. A Casa Grima̍udi ha guverna̍u Mu̍negu despœ̍i 1297. A lengua ufiçiala e̍ u françeise, aisci̍ se parla u munegascu, u italian e u anglese. L'Imnu munegascu (Hymne monégasque), o Marcia Naçiunale d'i Lealisti, ë ř'imnu naçiunale d'u Prinçipatu de Mùnegu.

Benche̍ l'etimulugia de Mu̍negu nun sice ben cia̍iria, de pare̍ generale cunvegne d'a tira̍ ciütostu da Monoïkos (Monoeci) -Arcule liguru- che da Melkart (Menouha) -Arcule finiçian.

Articulu principale: Sto̍ria de Mu̍negu

Au Paleuliticu ançien, l'Omu abitava gia̍ Mu̍negu.

D'u 1297 Rainie̍ e Françua̍ Grimaldi (mascarau ün frate), se sun ümpadrunii d'a furtessa de Mu̍negu ciü per astüçia che per viulença.

Mu̍negu deve au principu Antoni primu bona parte d'e soe furtificaçiue.

Menton e Rocabrüna an fau parte d'u Prinçipatu de Mu̍negu finta d'u 1848.

Carlu terçu d'u 1866 à dau u nome de Munte Carlu a roca de Spelüghe.

Cun u principu Rainie̍ terçu, suvran de Mu̍negu despœ̍i 1949, un Pinçipatu a̍ vistu u territoriu so passa̍ da 157 a 192 etari.

Articulu principale: Pulitica munegasca e Lista d'i suvrái de Mùnegu
Logo de guvernu
U principu Alberto segundu de Mu̍negu atüale suvran d'u Principatu.

Mu̍negu ë üna munarchia constitüçiunale.

Ün ministru de Statu e trei cunseyei (Internu, Finançe, Trabayi püblichi) formu u Cunsiyu de guvernu.

U Cunsiyu naçiunale participa au putere legislativu a Mu̍negu.

Articulu principale: Geugrafia de Mùnegu
  • Munte Agè
  • Munegu pusseda un giardin esoticu de primu cartelu.
  • Portu de Munegu


U territori de Mu̍negu fà 2 km².

I qatre qartièi tradiçiunali.
I qartièi e setùs aministrativi.
Articulu principale: Qartièi de Mùnegu

Munegu á nœve qartièi e setùs regrupaus en qatre qartièi tradiçiunali. I qartièi tradiçiunali sun:

E i qartièi urdinançai e setùs reservaus sun:

Südivisiun Süperficie
ün m2 ün %
A Cundamina Qartiè urdinançau 295 843 14,6%
Funtanaveya Qartiè urdinançau 329 516 16,3%
Larvotu Qartiè urdinançau 217 932 10,8%
Giardin esoticu Qartiè urdinançau 234 865 11,6%
Munegu Autu Setù reservau 196 491 9,7%
Muneghëti Qartiè urdinançau 115 196 5,7%
Munte Carlu Qartiè urdinançau 436 760 21,5%
Ravin de Santa Devota Setù reservau 23 485 1,2%
La Rousse Qartiè urdinançau 176 888 8,7%
Total 2 026 976 100,0%
Articulu principale: Cültüra de Mùnegu
U scüu, fianchegiau da dui frateli minuri che portu spada, domina a sentença "Deo Juvante".
  • Cumitau Naçiunale d’ë Tradiçiue Munegasche: Mantegne u parlà munegascu.
  • Institütu d Paleuntulugia ümana
  • Palaçi de Mu̍negu

  • Geija de San Carlu de Munte Carlu.

  • Geija de Santa Devota.

  • A capela de San Giuane Batista

  • A capela d'a Visitaçiun

  • A capela de San Nurè

    A capela de San Nurè

  • A capela d'a Misericordia

    A capela d'a Misericordia

  • A sinagoga.

    A sinagoga.

Articulu principale: Literatüra munegasca
  • Cherici-Porello, Paulette (1986) Mèsccia
  • Cherici-Porello, Paulette (2012) Antebrǜn
  • Paulette Cherici-Porello

A religiùn catolica è a religiùn d'u Statu.

Liçeu Albertu primu de Mu̍negu

A Mu̍negu, l'ünsegnamentu püblicu à principiau d'iesse dau ün françese versu 1860.

È ubligatori d'andà â scœra da 6 a 16 ani; ma da 3 ani se pò cumençà cun a scœra materna. Ghe sun de scœre pǜbliche sei materne e elementari, ün culege, ün liçè d'ünsegnamentu generle e tecnologicu e ün liçè d'ünsegnamentu prufessiunale.

L'ünsegnamentu d'a lenga munegasca è ubligatori ünt'ë scœre elementari da u 1976, pœi per i primi dui ani d'u culege da u 1979.

Articulu principale: Ecunumia de Mùnegu

Turismu e indüstria fan vive Mu̍negu.

Articulu principale: Sport ün Munegu
Feste
Data Nume Remarca
1 de zenà Primu de l’Anu
27 de zenà Festa de Santa Devota Santa Devota, Patruna d’u Principatu
Lünesdì sücessivu de Pasca. Pasca d'u cavagnetu
1 de màgiu Festa d'u Travayu
Zùveni, 40 jurni dopu Pasca Ascensiun
Lünesdì sücessivu a setima dumenega dopu Pasca Pentecosta
Zùveni, 60 jurni dopu Pasca Corpus Domini
15 austu A Madona Assunta
1 nuvembre I Santi Festa d'I Santi
19 nuvembre S. Rainiè Festa Naçiunala
8 deçembre Imacülata cunceçiùn Patruna d’a Catedrala
25 deçembre Natale

V · D · M

Principatu de Mu̍negu
GeugrafiaCumüna • Qartièi • Testa de Can
CültüraSanta Devota • Munegascu • Bibliuteca Luì Notari
EdücaçiunAcademia d'ë Lengue Dialetale • International School of Monaco • Liçeu Albertu primu
GeijeCatedrala de Munegu • Geija de San Carlu de Munte Carlu • Geija de Santa Devota
PuliticaLista d'i suvrái de Mùnegu • Cunsiyu naçiunale
Ecunumia•
SportAssociation Sportive de Monaco Football Club • Stadiu Luì segundu
StòiaRevulüçiun munegasca

V · D · M

Fraçiu̍e d'u Principatu de Mu̍negu
Qartie̍i tradiçiunaliA Cundamina · Funtanaveya · Mu̍negu-A̍utu · Munte Carlu
Qartie̍i prugeta̍i
e setu̍i reserva̍i		A Cundamina · Funtanaveya · Larvotu · La Rousse (Monaco) · Giardi̍n eso̍ticu · Mu̍negu-A̍utu · Muneghëti · Munte Carlu · Ravin de Sainte-Dévote · San Ruman

V · D · M

Suvrai d'u Principatu de Mu̍negu
SignuiFrançua̍ Primu (1297-1301) · Rainie̍ Primu (1297-1301) · Carlu Primu (1331-1357) · Antoni Primu (1352-1357) · Rainie̍ Segundu (1352-1357) · Gabriele (1352-1357) · Lui̍ Primu (1395, 1397-1402) · Giuane Primu (1395, 1419-1436, 1436-1454) · Ambrogio e Antoni Segundu (1419-1427) · Catala̍n (1454-1457) · Claudina (1457-1458) · Lambertu (1458-1494) · Giuane Segundu (1494-1505) · Lüçia̍n (1505-1523) · Nure̍ Primu (1523-1581) · Carlu Segundu (1581-1589) · Arcule Primu (1581-1589) · Nure̍ Segundu (1604-1612)
Pri̍ncipiNure̍ Segundu (1612-1662) · Lui̍ Primu (1662-1701) · Antoni Primu (1701-1731) · Luisa Ipo̍lita (1731) · Giacumu Primu (1731-1733) · Nure̍ Terçu (1733-1793) · Invasiun françesa de Munegu ün 1793 · Nure̍ Qartu (1814-1819) · Nure̍ Qintu (1819-1841) · Fluresta̍n Primu (1841-1856) · Carlu Terçu (1856-1889) · Albertu Primu (1889-1922) · Lui̍ Segundu (1922-1949) · Rainie̍ Terçu (1949-2005) · Albertu Segundu (da u 2005)

V · D · M

Stâti de l'Eoröpa
Albanîa Albanîa · Andòra Andòra · Àostria‎ Àostria‎ · Azerbaijan Azerbaijan[1] · Bèlgio Bèlgio · Bielorùscia Bielorùscia · Bòsnia-Erçegòvina Bòsnia-Erçegòvina · Bulgarîa Bulgarîa · Çitæ do Vaticàn Çitæ do Vaticàn · Croàçia Croàçia · Danimàrca Danimàrca · Estònia Estònia · Finlàndia Finlàndia · Frànsa Frànsa · Giörgia Giörgia[1] · Germània Germània · Grêcia Grêcia · Irlànda Irlànda · Islànda Islànda · Itàlia Itàlia · Kazakistan Kazakistan[1] · Letònia Letònia · Liechtenstein Liechtenstein · Litoània Litoània · Lusenbùrgo Lusenbùrgo · Maçedònia do Nòrd Maçedònia do Nòrd · Mâta Mâta · Moldàvia Moldàvia · Mónego Mónego · Montenéigro Montenéigro · Norvéggia Norvéggia · Pàixi Bàsci Pàixi Bàsci · Polònia Polònia · Portogàllo Portogàllo · Régno Unîo Régno Unîo · Repùbrica Cêca Repùbrica Cêca · Romanîa Romanîa · Rùscia Rùscia[2] · Sàn Marìn Sàn Marìn · Sèrbia Sèrbia · Slovàchia Slovàchia · Slovénia Slovénia · Spàgna Spàgna · Svéçia Svéçia · Svìsera Svìsera · Turchia Turchia[2] · Ucraìnn-a Ucraìnn-a · Ungherîa Ungherîa
Riconosciménto limitòuAbkhazia Abkhazia[1] · Kosovo Kosovo · Oséçia do Sùd Oséçia do Sùd[1]
De facto indipendéntiTransnistria Transnistria
DipendénseDanimàrca Danimàrca (Fær Øer Fær Øer) · Régno Unîo Régno Unîo (Gibiltæra Gibiltæra · Guernsey Guernsey · Jersey Jersey · Izoa de Man Izoa de Man)
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Stâto parçialménte eoropêo a segónda da convençión giögràfica adotâ
  2. ↑ 2,0 2,1 Parçialménte in Àzia
Contròllo de outoritæVIAF (EN) 130909670 · ISNI (EN) 0000 0001 2181 4116 · LCCN (EN) n81101064 · GND (DE) 4040031-1 · BNF (FR) cb11945108x (data) · BNE (ES) XX451856 (data) · BAV (EN, IT) 497/12451 · CERL (EN) cnl00003034 · NDL (EN, JA) 00567822 · WorldCat Identities (EN) n81-101064