Civilizacion de Nazca — Wikipèdia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La civilizacion de Nazca es una cultura dau sud de Peró que se desvolopèt entre 200 avC e 600 apC. Organizaa a l'entorn d'una zòna agricòla permetent de culturas intensivas, mestrejava la fabricacion de terralhas policromas e la construccion d'infrastructuras complexas coma de rets d'aqüaductes e de canaus. Pasmens, es mai que mai famosa per sos geoglifes representant de formas geometricas o d'animaus dau panteon nazca.
L'istòria de la civilizacion de Nazca es mau conoissua car los Nazcas avián pas lo mestritge de l'escritura. La mager part de las coneissenças sus lo subjecte son donc eissias de l'arqueologia, çò que permet pas d'aver una idea precisa de l'istòria evemenciala dels Nazcas. Lor civilizacion sembla eissia de la cultura de Paracas, una cultura arqueologica presenta sus lo meteis territòri entre 800 e 200 avC. La natura de la transicion entre las doas culturas es inconeissua, mas las influéncias Paracas semblan importantas.
L'istòria nazca es tradicionalament devesia en quatre periòdes principaus :
- lo proto-Nazca dura de 200 a 100 e correspond a la transicion entre la cultura de Paracas e la cultura de Nazca.
- lo Nazca iniciau dura de 100 avC a 200 apC.
- lo Nazca mejan dura de 200 a 300 apC.
- lo Nazca tardiu dura de 300 a 600 apC.
L'agricultura intensiva, sostengüa per una importanta ret d'irrigacion èra la basa de l'economia[1]. Las vaus dau Rio Grande de Nazca e d'Ica èran los dos centres principaus d'aquela activitat. Lo site principau èra Cahuachi, un centre ceremoniau probablament unicament dedicat a las activitats religiosas. Aqueu santuari èra organizat a l'entorn d'una quarantena de piramidas d'adobe. La mai importanta fasiá mai de 20 m d'autor. De testas d'enemics descapitats enterraas sus lo site mòstran l'existéncia de combats guerriers contra los pòples vesins.
Entre 300 e 500, probablament vers 350, los Nazcas foguèron tochats per una crisi greva. Aclapèron volontariament las piramidas de Cahuachi e intrèron dins un long declin. Aquò èra probablament la consequéncia d'un ensemble de catastròfas naturalas (inondacions, terratrems, etc.) e d'una diminucion de la produccion agricòla. S'achabèt per la disparicion de la cultura nazca entre 500 e 800 apC.
Los geoglifes de Nazca (o linhas de Nazca) son un ensemble de linhas e de figuras traçaas dins lo desert de Nazca, principalament al sud dau vilatge de San Miguel de la Pascana dins la region d'Ica. Descuberts en 1927, son estats fachs en desgatjant las peiras sovent coloraas de roge per l'oxidacion per faire aparéisser lo sòu blanc. Son l'aspecte emblematic de la civilizacion de Nazca. Representan de linhas, de còps relativament lonjas (800 m per lo Grand Rectangle), de formas geometricas e de figuras umanas, animalas o vegetalas. La mager part avián una talha inferiora a 15 m e la cartografia completa dels geoglifes de Nazca es pas achabada. Lor significacion es inconeissua, mas èran probablament ligats a d'activitats religiosas.
.jpg)
- (en) Patrick H. Carmichael, « Nasca origins and Paracas progenitors », Ñawpa Pacha: Journal of Andean Archaeology, vol. 36, n° 2, 2016.