oc.wikipedia.org

Lengadòc — Wikipèdia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Infotaula d'entitat administrativaLengadòc
Lengadòc (oc) Modifica el valor a Wikidata

lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Administracion
Lenga oficialaoccitan (principalament lengadocian, mas tanben gascon, provençal, vivaroalpenc e auvernhat)
Geografia
Modifica el valor a Wikidata

Carte

43° 40′ 00″ N, 3° 10′ 00″ E
Superfícia41 500 km²
Bandièra alternativa de Lengadòc, inclusent las armas dels Trencavèl.

Lengadòc es una region culturala e istorica dins lo centre-sud d'Occitània. Es lo nom donat a una província francesa d'ancian regim, mai que mai eissida de l'annexion del comtat de Tolosa a la corona francesa en 1271, comtat que s'i es ajustat mantun territòri.

Lo gentilici es lengadocian -a.

Las doas vilas principalas son Tolosa e Montpelhièr.

Lengadòc, que pren son nom de la lenga d'òc, a donat son nom a un dels grands dialèctes de l'occitan, lo lengadocian, mas i aguèt pas jamai correspondéncia entre entitats lingüistica e politica.

Lengadòc

Lo Lengadòc istoric dessenha un arc de cercle de Tolosa a Vivarés. D'oèst en èst inclutz Tolosan, Albigés, Carcassés, Rasés, Corbièras, Fenolhedés, Menerbés, Narbonés, Bas Lengadòc (de Besièrs a Nimes), Cevenas, Gavaudan, Vivarés e Velai. Las doas vilas màgers i son Tolosa e Montpelhièr.

Vestigis de l'oppidum d'Ausseruna.

La màger part de Lengadòc faguèt partida de la província romana de Narbonesa, puèi de Septimània. Foguèt conquistat pels Visigòts al sègle V que lo sonèron simplament Gàllia o Narbonensis e Tolosa foguèt lor capitala. Foguèron acaçats pels Francs que los obliguèron a se replegar en Espanha. Los Francs conquistèron tanben una partida de Lengadòc que foguèt possession dels Sarrasins. A la fin del sègle IX los Francs sonèron la partida mediterranèa de la contrada Gòtia o Marca Gotica.

A partir del sègle X Lengadòc foguèt confondut amb lo comtat de Tolosa, conquistat pels franceses durant la Crosada contra los Albigeses.

La creacion dels Estats de Lengadòc en 1346, las consequéncias del Tractat de Brétigny de 1360 e la mesa en plaça a Tolosa del Parlament de Tolosa en 1443 balhèron al Lengadòc reial la fisionomia, l'organizacion e lo pes cultural occitan que conservèt fins a la Revolucion francesa de 1789.

Levat qualques comunas arpitanas a l'extrèm Nòrd de Vivarés, lo Lengadòc istoric es de lenga occitana e s'i parla cinc de sos sièis grands dialèctes:

Article principal: Viticultura de Lengadòc

v · m

Regions culturalas e istoricas d'Occitània
(regions d'Occitània actuala en nauta, regions d'Occitània anciana en bassa)
Auvèrnhe Bearn Borbonés Daufinat Gasconha inclusent la Val d'Aran Guiana inclusent Agenés, Carcin, Peiregòrd e Roergue Lemosin inclusent la Marcha Lengadòc inclusent lo País de Fois e Fenolhedés Mónegue País Niçard Provença inclusent lo Comtat Venaicin Valadas Occitanas Velai (istoricament en Lengadòc) Vivarés (istoricament en Lengadòc)

Enclava de La Gàrdia


Aguiaina inclusent Aunís, Engolmés, Peitau e Sentonge Mauriana Berric País Gavai (partejat entre Aguiaina, Gasconha e Guiana)
Enclavas dins Aragon Navarra
Per las autras regions pobladas istoricament per d'occitans, veire Diaspòra occitana.

v · m

Regions culturalas e istoricas de França
Alsàcia Anjau Armanhac Artés Auvèrnhe Aunís Engolmés Bearn Berric Bigòrra Borbonés Borgonha Bressa Carcin Champanha Comtat de Fois Comtat de Niça Comtat Venaicin Corsega Daufinat Bretanha Flandra Franc Comtat Gasconha Guiana Illa de França Lemosin Lengadòc Lorena Lionés Maine Marcha Nivernés Normandia Peiregòrd Picardia Orleanés Peitau Provença Roergue Rosselhon Santonge Savòia Torena