Sent Antonin (Tarn e Garona) — Wikipèdia
- ️Sat Jun 20 2020
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sent Antonin | |
---|---|
![]() | |
L'ancian ostal de comuna romanic. | |
Geografia fisica | |
Coordenadas | 44° 09′ 10″ N, 1° 45′ 21″ E |
Superfícia | 106,12 km² |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
395 m 130 m 110 m |
Geografia politica | |
País | Roergue ![]() |
Estat | ![]() |
Region 76 |
Occitània ![]() |
Departament 82 |
Tarn e Garona ![]() |
Arrondiment 822 |
Montalban |
Canton 8220 |
Carcin-Roergue (capluòc del canton de Sent Antonin abans 2015) |
Intercom 248200107 |
CC de Carcin Roergue e de las Gòrjas d'Avairon |
Cònsol | Denis Ferté (2020-2026) |
Geografia umana | |
Populacion Populacion totala (2018) |
1 848 ab. ![]() 1 894 ab. |
Densitat | 17,76 ab./km² |
Autras informacions | |
Còde postal | 82140 |
Còde INSEE | 82155 |
Sent Antonin[1],[2],[3],[4] (Saint-Antonin-Noble-Val en francés) es una comuna roergata situada dins lo departament de Tarn e Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Map_commune_FR_insee_code_82155.png/350px-Map_commune_FR_insee_code_82155.png)
Situada al jonhent de Boneta e d'Avairon al tèrme de Roergue, País d'Albi e Carcin, Sent Antonin es una de las mai vièlhas ciutats medievalas que subrevisquèron a l'istòria. Es enrodada per de bastidas e confronta la partida oèst de la selva de Gresinha
Lo site es aparat per las gòrjas d'Avairon e los bauces del Ròc d'Anglars.
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/MaisonDuRoy-StAntonin.jpg/150px-MaisonDuRoy-StAntonin.jpg)
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Panorama_Saint_Antonin_Nobleval.jpg/500px-Panorama_Saint_Antonin_Nobleval.jpg)
Sent Antonin es en Roèrgue. Las ancianas parròquias son Aliguièras (Sant Pèire), La Mandina (Sant Ròc), Montpalach (Sant Joan), Sant Antonin, Santa Sabina e Servanac (Nòstra Dama). A la Revolucion francesa, Sant Antonin es un caplòc de canton dins lo departament d'Avairon. Es un temps nommada Liureval (Livreval en francés). En 1962 lo nom oficial es cambiat de Saint-Antonin a Saint-Antonin-Noble-Val.
Periòde | Identitat | Etiqueta | Qualitat | |
---|---|---|---|---|
mai de 2020 | 2026 | Denis Ferté [5] | ||
2008 | 2020 | Gérard Agam | divèrs esquèrra | |
setembre de 1999 | 2008 | Jean Spénale | PS | |
junh de 1995 | julhet de 1999 (conselh municipal dissòugut) | Jean Paul Raynal | PRG | |
març de 1971 | 2001 | Maurice Constans | ||
1971 | ||||
Totas las donadas non son pas encara conegudas. |
| ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 |
5 410 | 5 445 | 5 407 | ||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 |
- | - | - | - | 4 924 | - | - | - | - |
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 |
- | - | 3 364 | - | - | - | - | - | - |
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 |
1 899 |
1 814 |
1 743 |
1 830 |
1 867 |
1 887 |
1 797 |
1 795 |
1 791 1 827 |
2009 | 2010 | |||||||
1 829 1 870 |
1 864 1 908 | |||||||
| ||||||||
Fonts | ||||||||
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE ![]() |
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Saint-Antonin-Noble-Val_vue_du_lavoir.jpg/210px-Saint-Antonin-Noble-Val_vue_du_lavoir.jpg)
- L'Ostal Romanic, bastit en 1125 pel senhor Archambault e restaurat al sègle XIX per Eugène Viollet-le-Duc. Recapta un musèu.
- Mercat Cobèrt.
- Bèlvéser del Ròc d'Anglars.
- De Tabarlins sortiguèron de Sent Antonin per s’installar en Peitau al s. XIX. Lo navegador Éric Tabarly n'es eissit.
- Ademar Jordan (trobador)
- (fr)Site de la vila
- (fr)L'Ostal del Patrimòni e de l’Environament Miègjorn-Carcin
- (fr), Site sul libre Les piqués de l'aigle 1850-1940
- (fr)Site del País Mièjorn-Carcin
- (fr)[1] Site de la Societat dels Amics del Vièlh Sant Antonin.
- ↑ Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3.
- ↑ «Toponimia occitana».
- ↑ Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
- ↑ Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
- ↑ https://www.ladepeche.fr/2020/06/20/denis-ferte-un-maire-determine-mais-a-lecoute,8940955.php