Vèndres — Wikipèdia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vèndres | |
---|---|
La glèisa de Sant Estève de Vèndres. | |
Geografia fisica | |
Coordenadas | 43° 16′ 14″ N, 3° 13′ 30″ E |
Superfícia | 37,8 km² |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
64 m 20 m 0 m |
Geografia politica | |
País | ![]() |
Estat | ![]() |
Region 76 |
Occitània ![]() |
Departament 34 |
Erau ![]() |
Arrondiment 341 |
Besièrs |
Canton 3439 |
Besiers-1 (Besiers-4 abans 2015) |
Intercom 243400488 |
CC de la Domícia |
Cònsol | Jean-Pierre Pérez (2020-2026) |
Geografia umana | |
Populacion Populacion totala (2018) |
2 712 ab. ![]() 2 793 ab. |
Densitat | 71,46 ab./km² |
Autras informacions | |
Gentilici | vendròi, vendròia |
Còde postal | 34350 |
Còde INSEE | 34329 |
Vèndres (Vendres en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Map_commune_FR_insee_code_34329.png/400px-Map_commune_FR_insee_code_34329.png)
Las fòrmas ancianas son : portum quae Narbo ad Veneris nutrit al sègle IV (Ausòni), villa Veneris, en 991, via de Veneris, abans 1100, castello... in terminio de Veneris cap a 1140, in terminio de Veneris en 1147, parrochia S. Stephani de Venres; terminio de Venres en 1210, camino Veneris en 1219, parrochia de Venres en 1230, Venres en 1262, in loco regio de Venere en 1378, de Venere en 1323, al sègle XVI e en 1636, Vendres en 1571, 1613, 1622, 1643, 1708, 1740-1760, 1771-72 (mapa de Cassini)[1].
Lo nom de Vèndres es tirat del nom de la divessa Vènus[2] e garda lo remembre d'un luòc de culte galloroman, d'un temple dedicat a la deessa[1].
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Periòde | Identitat | Etiqueta | Qualitat | |
---|---|---|---|---|
agost de 2006 | 2026 | Jean-Pierre Pérez | PCF | quadre |
març de 2001 | 2006 | |||
Totas las donadas non son pas encara conegudas. |
| ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 |
606 | 520 | 551 | ||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 |
- | - | - | - | 633 | - | - | - | - |
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 |
- | - | 1 028 | - | - | - | - | - | - |
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 |
953 |
Cercar |
1 549 |
1 984 |
2 047 |
2 110 2 174 | |||
2009 | 2010 | |||||||
2 163 2 227 |
2 199 2 261 | |||||||
| ||||||||
Fonts | ||||||||
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE ![]() |
- En 2018 la populacion èra de 2712 abitants e la densitat èra de 71,75 ab/km².
- ↑ 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 419
- ↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 704