Condemnen a un total de 139 anys de presó Brito i Picatoste

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a un total de 139 anys de presó Manuel Brito i Francisco Javier Picatoste, els dos reclusos de la presó de Ponent que es van escapar l'octubre del 2001 i durant la seva fuga van disparar contra un mosso en pràctiques, que va quedar en cadira de rodes, i van assassinar un jove i van violar la seva nòvia. La sentència condemna Brito a 76 anys i dos mesos de presó i el seu company a 62 anys i vuit mesos. Segons el Codi Penal, com a màxim acabaran complint 25 anys cadascun.

Quatre anys després de cometre els fets, l'Audiència de Barcelona ha fet pública la sentència contra Manuel Brito i Francisco Javier Picatoste. La sentència condemna Manuel Brito i Francisco Javier Picatoste pels delictes d'un assassinat consumat, dos intents d'assassinat als dos agents dels Mossos d'Esquadra, robatori amb violència, tinença il·lícita d'armes i trencament de condemna. A més a més, s'imposa a Manuel Brito 15 anys més de presó per una agressió sexual a la nòvia del jove que van assassinar. Precisament la violació de la noia és l'únic delicte del qual aquest es va declarar innocent durant el judici, i el fet que va provocar que l'estreta amistat que hi havia entre ell i Picatoste es trenqués, segons que va reconèixer aquest últim durant el judici. Tot i la gravetat dels delictes i segons el que estableix el Codi Penal, com a màxim acabaran complint 25 anys cadascun. La secció tercera comparteix la visió del Ministeri Fiscal pel que fa que els dos criminals van pactar abans del judici assumir cada un una part dels delictes més greus, de manera que entén que tots dos són coautors de tots ells. Respecte als cinc còmplices jutjats per col·laborar en la fugida, el tribunal n'ha absolt dos i ha imposat penes menors -fins a un any i vuit mesos de presó- als altres tres. La Generalitat, absolta La sala ha absolt la Generalitat com a responsable civil subsidiària, encara que obre la possibilitat que les víctimes acudeixin a la via contenciosa administrativa per reclamar una indemnització a l'administració catalana. L'Audiència no aprecia cap infracció reglamentària en el fet que es permetés el contacte entre els dos presos malgrat trobar-se en mòduls diferents, ni en el permís que es va concedir a Picatoste ni en el trasllat de Brito a l'hospital després d'autolesionar-se en un braç, ni tampoc que aquest fos custodiat per un agent en pràctiques, al qual Picatoste va deixar paraplègic d'un tret. La crònica de 32 dies de fugida La fuga de Brito i Picatoste es va iniciar el 14 d'octubre de 2001, quan el primer, que no havia tornat d'un permís, va disparar contra els mossos que custodiaven Brito durant el seu trasllat de la presó a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on va estar unes hores ingressat després d'haver-se autolesionat en un braç. Després de deixar els policies malferits i robar-los les seves armes reglamentàries, Brito i Picatoste se'n van anar en un cotxe robat i van iniciar una fugida que va durar 32 dies, fins que van ser detinguts a la carretera de l'Arrabassada de Barcelona el 16 de novembre. Durant aquest temps, els presos fugats es van traslladar des de Lleida fins a Barcelona, on van passar setmanes amagats a la serra de Collserola amb l'ajuda de diversos còmplices que els van proporcionar armes, aixopluc i aliments. L'episodi més greu de tota la fugida el van protagonitzar la nit del 13 de novembre, a la carretera de Cerdanyola, on els dos delinqüents van assaltar una parella que era dins del seu cotxe, amb la intenció de robar el vehicle. Entre tots dos van matar a trets el noi i Brito va violar després la seva nòvia.