bocoi | diccionari.cat

Partició sil·làbica: bo_coi
Etimologia: del fr. boucaut ‘bot’, der. de bouc ‘boc’ i per extensió ‘bot, odre’, probablement a través del basc 1a font: 1868, DLCo.

masculí fusteria
1. Bota d’unes cinc cargues proveïda de vuit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bota ordinària.
2. mig bocoi Bota d’una capacitat compresa entre 400 i 500 litres.