Els Estats Armats d’Amèrica

 El 24 de maig de 2022 serà recordat durant molts anys a Uvalde (Texas), una ciutat d'uns 15.000 habitants. Un jove armat entrà en una escola de primària i hi assassinà dinou nens, així com a dos docents. Com és habitual després d'una massacre per l'estil, alguns polítics demòcrates es manifestaren a favor del control de les armes. En aquesta ocasió fins i tot el president, Joe Biden, i la vicepresidenta, Kamala Harris, es mostraren irritats per la repetició de casos semblants —el dia 14 a Buffalo (Nova York) un altre jove assassinà deu persones en un supermercat— i s'expressaren a favor de mesures contundents. Que ningú espera que puguin imposar-se: el Partit Republicà no vol ni sentir a parlar de la possibilitat de limitar el dret a adquirir armes. I té els vots suficients en el Senat per impedir que prosperi qualsevol iniciativa legislativa d’aquesta naturalesa.

Dret a les armes. Així que els ciutadans podran seguir exercint del dret constitucional a adquirir armes. Com va fer l’assassí d’Uvalde quan celebrà el seu divuitè aniversari regalant-se dos rifles semiautomàtics AR-15, un model molt popular en el país. Tot legal. Entrà en una botiga d'articles d'esport que també és armeria i adquirí el material. Tenia dret a fer-ho segons la segona esmena de la Constitució dels Estats Units. La primera, de 1791, consagra la llibertat d'expressió i la de premsa, entre d'altres. La segona, del mateix any, proclama que “essent necessària una milícia ben organitzada per a la seguretat d'un Estat lliure, el dret del poble a posseir i portar armes, no serà infringit”.

Cal tenir present que, quan les anomenades Tretze Colònies britàniques d’Amèrica del Nord proclamaren la seva independència el 4 de juliol de 1776, no tenien forces armades. La seguretat en els temps colonials britànics anava a càrrec sobretot de milícies d'autodefensa que cada localitat organitzava. De fet, les forces continentals que s'oposaren a l’exèrcit britànic van ser formades inicialment per aquests grups armats, quan encara no s’havia organitzat una força unida i plenament jerarquitzada. Amb la derrota del Regne Unit i la confirmació de la independència, les autoritats de cada nou estat així com les federals temeren un atac de la metròpoli i, per tant, van preparar-se per a la defensa de la recent assolida llibertat. A banda de les forces federals, mínimes, es donà cobertura constitucional a les milícies de cada estat, formades pels ciutadans voluntaris, a través de la segona esmena, de 1791. La dita esmena, segons la interpretació dels favorables al control d’armes, feia referència, tal com recordava el passat 27 de maig France 24, al dret a l'autodefensa dels estats independents i, per tant, el dret de cada individu a portar armes s'havia d'entendre emmarcat en la pertinença a les milícies d'aquell temps. Fruit d'aquesta interpretació, el dret a adquirir armes fou portat el 2001 al Tribunal Suprem per part de grups favorables a la regulació més estricta. El 2008 es va fer pública la sentència: els ciutadans estatunidencs tenen «el dret inalienable a portar armes», perquè aquella citada esmena «protegeix el dret d'un individu a posseir un arma, independentment del seu servei en una milícia, i a usar aquesta arma per a un propòsit legal, com l'autodefensa en la llar».

El Suprem donava així cobertura legal —amb voluntat de definitiva— al gust estatunidenc per les armes, que s'arrela en la història del país. Fundat sobre colònies molt allunyades de la metròpoli —i, per tant, necessitades d'autodefensa en un entorn a vegades hostil—, així com s'anà movent la frontera cap a l'oest les armes personals foren la millor —i sovint única— forma de defensa. El resultat pràctic és que el nord-americà és el poble més armat del món. Amb molta diferència sobre qualsevol altre. Avui en dia, als Estats Units existeixen almenys 120 armes de foc per cada 100 habitants, segons l'organització suïssa Small Arms Survey, entitat dedicada a «proporcionar informació sobre tots els aspectes de les armes petites i la violència armada, com a recurs per als governs, els responsables polítics, els investigadors i els activistes».

La norma legal federal marca que, quan un ciutadà compleix 18 anys, té dret a adquirir armes llargues, escopetes o rifles; i quan en fa 21 ja pot comprar les curtes o de mà: pistoles i revòlvers. Ara bé, la normativa general accepta el dret de cada estat a fixar els límits que consideri oportuns. Així, en diversos estats —com Alaska, Maine, Minnesota o Vermont— l'edat mínima per comprar armes és de 16 anys. Igualment passa amb els condicionants: la norma federal de referència diu que el venedor cal que comprovi els antecedents penals del comprador —se li pot negar l'arma si en té—, però cada estat té potestat per fer-ho diferent.

El dret a tenir armes ha penetrat tant en la societat nord-americana que l'organització senyera en aquest aspecte, l'Associació Nacional del Rifle (ANR), fundada el 1871, és de les més potents, amb més de 5,5 milions d'associats. S'ha convertit, deia France 24, «en l'organització de pressió més poderosa del món». La capacitat que té de pressionar polítics li ha reportat grans èxits a l’hora d’eliminar regulacions. Per exemple, aconseguí que el legislatiu derogués el termini legal de cinc dies entre la compra i la recollida de l'arma, un lapse que donava temps al venedor per comprovar si tenia antecedents penals. L’ANR ho considera una intromissió il·legítima en el dret recollit a la segona esmena. I així talment ho considerà la justícia.

La part política de la qüestió està empantanada. A pesar que alguns representants del poder federal demòcrata —com el mateix Biden— han demanat reintroduir legalment controls a l'adquisició d'armes, la distribució actual en el Senat —48 demòcrates, dos independents i 50 republicans— «fa impossible una reforma de la Constitució», deia el mitjà francès, o, ni tan sols, imposar noves lleis restrictives. Perquè els republicans s'hi oposen frontalment. Al respecte és molt significatiu com varen acollir la petició de Biden —cal recordar-ho: just després de dues massacres en pocs dies— diversos representants del Partit Republicà. Randy Fine, membre republicà de la cambra legislativa de Florida, va escriure a Twitter: “Tinc notícies per a la vergonya que diu ser el nostre president: intenti prendre les nostres armes i aprendrà per què es va escriure la segona esmena”. El mateix Donald Trump aprofità l'impacte emocional en tota la societat estatunidenca de la massacre de 19 nens a Texas per demanar públicament, en un acte públic organitzat per l'Associació Nacional del Rifle, «quantes tragèdies més faran falta perquè (els demòcrates) acceptin deixar de banda la seva agenda radical esquerrana (de limitar l'accés a les armes) i fer el que han de fer?», que, al seu entendre, és «armar eals professors» i «blindar» els col·legis, registrant els alumnes que hi accedeixen per evitar que hi entrin armats. Per cert, l'ANR va donar a Trump 30 milions de dòlars per a la seva campanya de 2016. A l'acte citat l'expresident pareixia estar iniciant la precampanya per a la nova nominació, no debades assegurà als seguidors presents que «tindré molta més mà dura» contra «el crim» quan torni a la Casa Blanca.

País armat. El passat 24 de maig la CNN publicava a la seva pàgina web que «la relació d'Estats Units amb la possessió d'armes és única i la seva cultura armamentística és un cas atípic en el món». Com s'ha dit, compta amb més armes que habitants. Amb 120 per cada 100 persones. El segon territori més armat són les illes Falklands, amb 62 per cada 100: un arxipèlag que és reivindicat com a territori propi per Argentina, país que l’envaí el 1982, i on els seus ciutadans tenen fàcil accedir al permís d’armes. I el tercer, el Iemen, en plena guerra, amb 53 per cada 100.

L'estimació que fa l'entitat suïssa Small Arms Survey és que la població dels Estats Units té a les seves llars prop de 393 milions d'armes de foc, entre les declarades i les il·legals, sobre els 857 milions de les disponibles en el món, «la qual cosa suposa el 46% de l'arsenal civil mundial», deia la CNN.

Segons una enquesta de Gallup, publicada el 2020, gairebé el 45% de les llars del país compten amb una arma i un terç dels ciutadans està armat personalment. Seguint amb les dades que oferia el mitjà nord-americà citat, a l’any 2018 els fabricants d'armes del país van produir nou milions d'unitats, més del doble de les que fabricaren deu anys abans, segons dades oficials de l'Oficina d'Alcohol, Tabac, Armes de Foc i Explosius. Creix l’oferta i també la demanda: el març de 2021 es varen registrar fins a 2 milions de verificacions d'antecedents penals per poder comprar una nova arma de foc, una xifra rècord. Davant d'aquest panorama tan armat no pot estranyar que «el nombre de morts als Estats Units per violència amb armes de foc sigui 18 vegades la taxa mitjana dels altres països desenvolupats», deia la CNN. El 2019 moriren en el país per arma de foc quatre de cada 100.000 habitants. La immensa majoria dels estudis estadístics demostren que com més armats, més incidents i morts hi ha. Tanmateix més d'una tercera part dels nord-americans —segons una enquesta de Pew, publicada l'abril de 2021— estan convençuts que caldria armar-se encara molt més per evitar tota mena de delictes, en especial els més violents.

Davant d'aquestes dades no pot estranyar que «es produeixin més morts per violència armada per capita que en qualsevol altre país desenvolupat. La taxa nord-americana és vuit vegades superior a la del Canadà; vint-i-dues vegades la de la Unió Europea i vint-i-tres la d'Austràlia, segons dades de 2019 de l’Institute for Health Metrics and Evaluation», explicava la CNN. Així mateix comparava amb el que, al seu parer, no són «països desenvolupats» i concloïa que «la taxa d'homicidis relacionats amb armes de foc a Washington, la més alta dels Estats Units, s'apropa a la de Brasil (...). A escala mundial, els països d'Amèrica Llatina i el Carib sofreixen les taxes més altes (d'aquests assassinats), amb el Salvador, Veneçuela, Guatemala, Colòmbia i Hondures al capdavant», als quals s’acosta cada cop més els Estats Units.

I no es tracta només dels assassinats. Com més armes, més suïcidis, «rncara que la seguretat personal encapçala la llista de raons per les quals els estatunidencs propietaris d'armes diuen posseir un arma de foc, el 63% de les morts (...) són autoinfligides (...). Més de 23.000 estatunidencs morien» per aquest motiu el 2019. «Aquesta xifra representa el 44% dels suïcidis amb armes de foc a escala global i deixa molt enrere qualsevol altre país del món”. La taxa d'aquests suïcidis és «de mitjana set vegades superior a la de les altres nacions desenvolupades. (...) Tan sols és inferior a la de Groenlàndia». Al respecte, la CNN citava un estudi de la Universitat de Stanford, fet entre 2009 i 2020 a partir d'enquestes a 26 milions de residents a Califòrnia, que concloïa que «els homes que posseeixen armes de foc tenen quasi vuit vegades més probabilitats de morir per ferides (de la seva arma) que els que no posseïen armes. Les dones amb armes (...), 35 vegades més probabilitats de morir per suïcidi» amb arma de foc.

Però si existeix un aspecte truculent relacionat amb les armes de foc en el qual destaquen els Estats Units és en el de les massacres. «La meitat dels països desenvolupats del món tingueren almenys un tiroteig públic massiu entre 1998 i 2019. Però cap altra nació hagué de veure més de vuit incidents en (aquests) 22 anys, mentre que els Estats Units en tingué més de cent, amb quasi 2.000 persones mortes o ferides», resumia la CNN. I concloïa: «Els tirotejos massius regulars són un fenomen exclusivament estatunidenc. Estats Units és l'únic país desenvolupat en què s'han produït (aquest tipus de) tirotejos cada any durant els últims vint».

Segons un estudi publicat en el British Medical Journal el 2019, els estats del país amb lleis més permissives a l'hora d'adquirir armes i que compten amb més unitats en mans particulars és on es donen més tirotejos massius. La certesa que com més armes, més tirotejos, més suïcidis, més assassinats... ha portat Biden a intentar limitar la venda de rifles, pistoles, escopetes i revòlvers. Ara fa dos mesos, el març, la Cambra de Representants aprovà una nova llei més restrictiva en la comprovació dels antecedents penals dels compradors d’armes. Però la norma ha quedat embossada en el Senat, on la majoria de bloqueig republicana està assegurada pels 50 dels 100 escons que hi té el partit de Trump, ja que una llei d'aquesta naturalesa ha de «superar els 60 vots», segons informava la CNN. No és quelcom d'ara. «El bloqueig polític» sobre la qüestió «dura des de fa dècades. I aquesta divisió es reflecteix també entre la població, ja que el 80% dels republicans i el 19% dels demòcrates opinen que les lleis sobre armes són ara correctes o haurien de ser encara menys estrictes, segons l'enquesta de Pew d'abril» de l’any passat.

En definitiva, la cultura de les armes de foc als Estats Units fa cara que no canviarà per ara, ni ho faran les lleis que permeten adquirir-les lliurament i, així, estadísticament és inexorable que a l'episodi d'Uvalde el succeeixi aviat un altre per l'estil.