Ettore Panizza | enciclopedia.cat

Compositor i director d’orquestra argentí.

Fill de Giovanni Grazioso Panizza, violoncel·lista i director, estudià inicialment amb el seu pare i després es traslladà a Itàlia, on entre el 1887 i el 1898 amplià la seva formació. El 1900 estrenà a Gènova una obra pròpia, el tríptic Medioevo latino, que A. Toscanini dirigí a Buenos Aires cinc anys més tard. Com a director, exercí inicialment a Buenos Aires i el 1898 ho feu al Teatre Costanzi de Roma. Després de presentar-se al Covent Garden de Londres (1907), tornà a Itàlia, on del 1921 al 1931 fou assistent de Toscanini al Teatro alla Scala de Milà. El 1933 substituí T. Serafin al Metropolitan de Nova York, on dirigí el repertori d’òpera italiana fins el 1941. El 1939 dirigí al Teatro Colón de Buenos Aires la seva òpera Bizancio. La temporada 1943-44 actuà al Gran Teatre del Liceu. El 1952 publicà la seva autobiografia, Medio siglo de vida musical.